From my unfinished collection : my legs. It ranges from a wide selection of 5 photos taken on a 2006 September trip of a group of friends to India. A journey of discovery, chicken burgers, cows and a long everlasting friendship rekindled from my early internet days in my hometown library backroom. My loyal CanonA20 and me clicked on several ocasions (totaling 5) to end up with such a valuable photo-"reportage" document. People often say that hairy legs are a small glimpse into one's soul. Well, i present the world with a whole lotta soul today. And water. In the background sometimes. Most, of the times. From left to right i now present each and everyone of these "soul snatching" moments:

1. Legs on mini desert
2. Legs on swimming pool, 'cause sometimes it's just too damn hot to do anything else
3. Legs on Ganges (they're still attached to the upper part of my torso)
4. Legs on some palace we called home for just 20€ a day
5. Legs on mini desert camp

краката ми. Moje Noge. Nohy. Mine Ben. Minhas Pernas. Hоги. Meine Beine

Perque sempre viatges llun Pedro?

Per nadar en piscines naturals de aigua calenta de emperadores ja morts en una ciutat Romana. per a saltar d'illa en illa a las Aguas Helenicas i encantar-me amb cadascun dels dias, cadascuna de las nits. Per escoltar mil sons, mil persones, mil ciutats. Menjar, dormir i ballar en castells o Palaus... àrabs, cristians, budistes i Induís. Per les sorpreses que m'arravassen la respiració sempre que no m'ho espero. Sempre que m'ho espero. T'espero.

Perque sempre viatges a prop Pedro?
Per la sensació de casa que tens. Per la sensació de pertànyer a un lloc, a una persona, a una llar. Per a trepitjar molt de poc a poc cadascuna de les pedres d'aquest carrer al que has donat el seu nom. Per a adormir al so de les onadas que cada nit al veure't arribar al coixí t'embalen en somnis suaus. Pels nois i noies, pobles i ciutats que t'han fet el que ets, un Príncep blau. encantat.